Prisma

El prisma com a metàfora de la successió de l’espai i el temps per on discorre el punt de vista. Les cares diverses per on van passant els ulls que redefineixen la realitat a cada instant.

El prisma com a metàfora de la casa, on finestres i portes configuren les facetes d’un paisatge canviant.

El prima com a metàfora d’un mateix, on tot esdevé irreal perquè tot canvia amb la mirada segons la intensitat de la Llum dels cicles del temps.